tag:blogger.com,1999:blog-54157058826080323492024-03-08T12:57:54.124+01:00la veu del gesbloc d'algú que busca entendre i sentirRamon Minoveshttp://www.blogger.com/profile/15738041837242244059noreply@blogger.comBlogger11125tag:blogger.com,1999:blog-5415705882608032349.post-57913389434620111232009-02-13T18:48:00.003+01:002009-02-13T19:07:27.901+01:00MIL ANYS JOVE<span style="font-style: italic;">Aquest poema curt -quartet, "robai"- del matemàtic i astrònom de Persia -avui Iran- Omar Khayyam, té uns mil anys de vida i continua jove. L'Omar Khayyam ja no hi és, però el seu poema si. Milers de llunes han sortit cada nit des de llavors i sempre han pogut trobar el perfum d'aquestes paraules:</span><br /><br /> <span style="font-weight: bold;"> Si no saps el demà - viu el do del present<br /> i surt al clar de lluna - amb l'ampolla, bevent.<br /> I beu pensant:"Demà, - quan torni l'hora fosca<br /> potser surti la lluna - i em busqui inútilment".<br /><br /> Omar Khayyam<br /></span>Ramon Minoveshttp://www.blogger.com/profile/15738041837242244059noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5415705882608032349.post-27158215181203040002008-12-09T08:48:00.002+01:002008-12-09T09:01:30.179+01:0030 ANYS DE CONSTITUCIÓ ESPANYOLAFa trenta anys que vaig anar a votar No a una constitució pactada entre unes forces democràtiques majoritàriament espanyoles i uns poders fàctics provinents de la llarga dictadura espanyolista i dretana d'en Franco. Ho vaig fer conjuntament amb alguns vells nacionalistes, amb alguns vells obrers d'esquerres i amb alguns vells nostàlgics del franquisme. Prou que entenia -m'ho repetien pel dret i pel revés els partits importants- que es tractava d'un pas endavant si veníem d'una dictadura. "És un primer pas" em deien. "No es pot matar tot el que és gras" "És el que és possible" Cert. Però es tractava també dir que aquell text que anavem a refrendar era un consens espanyolista basat en ambigüitats textuals calculades que, justament per ser ambigúes, van poder ser acceptades per una majoria. <br />Han passat els anys. Amb les ambigüitats, els poders reals de la nació-estat han anat fent la seva obra. Tot estava lligat i ben lligat i qualsevol ambigüitat ha estat "aclarida" per tribunals espanyols que han estat -i són- jutge i part a la vegada. <br />Era jove quan vaig anar a votar NO fa trenta anys. Però és que la vaig començar a llegir i ja no vaig poder passar de l'article 2, aquell que deia "La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación Española, patria comun e indivisible de todos los españoles". Perquè no tot eren ambigüitats.Ramon Minoveshttp://www.blogger.com/profile/15738041837242244059noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5415705882608032349.post-81764057113332769072008-11-29T18:28:00.002+01:002008-11-29T18:51:01.834+01:00TARDORDesprès d'una nit de fred, el cirerer del meu hort s'ha llevat plorant fulles pensides, una rera l'altra. S'espolsava les fulles de l'estiu com es va espolsar les cireres aljuny: en un tres i no res. . Al cap del matí ja era un arbre nu. No ha fet com la noguera o el bedoll o el pollancre, que s'ho van pensant això del canvi de temporada que implica un nou "look" i que cada dia es proven un color diferent o reestructuren lleugerament el seu vestuari. El cirerer ho ha fet tot d'una. El pi que hi ha l racó s'ho mira impertèrrit i pensa que tot plegat són modes que passen i que els arbres haurien de mantenir la seva personalitat íntima sota el sol ardent o damunt la neu.<br />Amb les branques lliures, ara al meu jardí hi podria entrar molta més llum. passa, però que la llum no està per la feina i treballa sense esma i cada dia es lleva més tard i se´n va a dormir més d'hora. Efectivament, ja ho haureu notat, estem a la tardor.Ramon Minoveshttp://www.blogger.com/profile/15738041837242244059noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5415705882608032349.post-10563727537136826632008-11-07T00:35:00.003+01:002008-11-07T12:47:44.673+01:00CREIXEMENT SOSTENIBLEAquesta nit de tardor miro la vila de Torelló des d'un turó proper. El lloc on em trobo és gairebé fosc, però allà al fons, la vila vessa de llums, molts d'ells absolutament superflus. I deixo que el pensament divagui entre els petits sorolls de la nit i la vaga remor que arriba de Torelló. "Creixement sostenible. Creixement sostenible. Creixement sostenible... El nostre món -el món ric, naturalment, perquè hi ha l'altre- coore massa depressa i encara accelera. I algú ens diu que no cal que acceleri tant, que pot accelerar menys i així trigarem una mica més a derrapar al primer revolt tancat o a estampar-nos contra una paret... Tenim un tipus de creixement amb un model impossible d'universalitzar, perquè no hi ha prou patrimoni per a repartir entre set mil milions de germans, malgrat la generositat de la mare Terra. Creixement sostenible? Quadratura del cercle? Serà potser que "creixement" i "sostenible" són dos termes possiblement contradictoris avui dia. I si arriba que ens cal triar entre un dels dos, per qui ens caldria apostar?Ramon Minoveshttp://www.blogger.com/profile/15738041837242244059noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5415705882608032349.post-75837267375953857702008-10-29T11:32:00.002+01:002008-10-29T11:37:20.618+01:00GRÀCIES SENYORA ABELLÓ<div class="titolGranNoticia" style="padding-top: 3px;">Gràcies senyora Abelló</div> <div class="entradetaGranNoticia">Dissabte passat. Assaig del lliurament dels Premis Nacionals de Cultura. 'Nacionals' i de 'Cultura' en la mateixa definició, ep! El qui porta el sarau, vés a saber per què, demana si cap dels premiats o dels presents no entén el català. Un, un de tots, diu que no l'entén, i des d'aquell instant l'assaig passa a la llengua del país veí. Tot d'una, emperò, la senyora Abelló, Premi Nacional, alça la mà i diu: 'Jo no entenc el castellà'.<br /><br />Sorpresa evident. Estem acostumats a no protestar, a callar com si res, com si la nostra dignitat no fóra important, sinó accessòria. Sorprèn, sembla, que algú es comporte, simplement, amb dignitat, sense escarafalls, però també sense deixar-se aixecar la camisa ni assumint el paper de colonitzat sense drets. Potser per això l'assaig continua en espanyol amb la flor i nata de la cultura catalana, com si no hagueren oït la senyora Abelló. Amb un detall afegit: cap dels premiats de la cultura nacional no se suma a la protesta.<br /><br />I malgrat tot, malgrat el silenci i la mala educació evident, aquella dona de cabells blancs i de mirada espurnejant, la senyora Abelló, poetessa, amb la força i la raó que li dóna haver aguantat dècades de misèria i d'opressió torna a dir amb tanta senzillesa com rotunditat: 'He dit que jo no entenia el castellà'. I, ara sí, ara aconsegueix que els organitzadors tornen a parlar com parlen tots els presents a la sala menys un.<br /><br />Em lleve el barret, senyora.</div> <div class="descripcio" style="text-decoration: underline; padding-top: 10px;"><a href="mailto:director@vilaweb.cat"><span style="font-weight: bold;">Vicent Partal</span> director@vilaweb.cat</a><br /><br />Són paraules d'en Partal que jo no sabria escriure millor. Per això les transcric exactament i les considero meves.<br /><br /></div>Ramon Minoveshttp://www.blogger.com/profile/15738041837242244059noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5415705882608032349.post-44826641656895792812008-10-28T10:58:00.002+01:002008-10-28T11:28:32.943+01:00L'ALGUER, ENCARAUns altres dies de tardor a Sardenya. Tres cops en un any, desprès de no haver-hi estat mai. Només la meva dona, fa trenta anys. Però l'estiu és una altra cosa. A l'estiu, Sardenya és només un enorme camp de concentració per a turistes amb poques instal·lacions. A la tardor, però, i amb una mica de sort, el clima és immillorable i a l'illa hi torna a regnar el silenci, la brisa i els remats d'ovelles. I la gent que hi viu és més sana mentalment que la majoria d'europeus, sobretot els urbans.<br />I l'Alguer. L'Alguer, ja sabeu, és el petit miracle de mantenir una llengua contra tots els corrents fondos de la mar. També sabeu que pot ser que aquest miracle s'acabi aquesta generació. La gent que vivia dins de la muralla s'ha dispersat pel terme, que és molt gran. I la ciutat ha crescut molt. S'ha trencat la transmissió de pares a fills.<br />Però no totalment. S'hi parla més alguerès que no sembla la primera vegada que s'hi arriba. (Això també passa a Barcelona, per exemple). Hi ha també gent ben jove que pren el relleu. I vosaltres, principatins, estrictocatalans o kanfangolesos, no intenteu demostrar que sabeu destrossar l'italià, i, sobretot no sigueu ridículs de parlar-los en castellà, que entendran molt menys. Parleu poc a poc i sempre en català. Us entendrà tothom i descobrireu que molta gent el parla. No intenteu donar lliçons de català a ningú. No els demaneu si saben "català", sinó si saben alguerès. La llengua comuna és patrimoni de tots. I a vosaltres us toca la vostra ració de varietat dialectal. Només. És la manera que ells, els algueresos, fora de la menuda minoria culturitzada, descobreixin l'essencial: que hi ha set o vuit milions de persones, enllà de la mar, per Espanya, França i Andorra, que també saben alguerès.Ramon Minoveshttp://www.blogger.com/profile/15738041837242244059noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5415705882608032349.post-82986856275243228902008-10-24T00:21:00.005+02:002008-11-06T17:55:24.333+01:00LA XEMENEIADe nou l'ombra d'una llarga xemeneia amenaça la vall del Ges. L'afany de lucre, la indiferència pel patrimoni natural, i per la salut, el mite del creixement sense aturador. Una bioincineradora que farà caure els seus residus sobre aquesta vall, any rere any, en una zona l'aire de la qual ja comença a estar molt castigat. Recordo ara una vella cançó dels anys seixanta, la cantava Malvina Reynolds, i es titulava : "What have they done to the rain?"(A la pluja, què li heu fet?)Ramon Minoveshttp://www.blogger.com/profile/15738041837242244059noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5415705882608032349.post-58931977294662912252008-10-03T22:29:00.003+02:002008-10-03T22:51:45.486+02:00TANKA DELS AMICS<div style="text-align: center;"> <br /><br />S'adorm el vespre<br />i al porxo hi ha una taula<br />que, adés, cantava.<br />Ells partiren. Em resten<br />la lluna i la guitarra<br /><br /><br /></div>Ramon Minoveshttp://www.blogger.com/profile/15738041837242244059noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5415705882608032349.post-45283647314081949222007-12-06T18:07:00.000+01:002007-12-06T18:20:31.550+01:0025 ANYSUna filla meva acaba de fer 25 anys fa uns pocs dies. Lluny de la seva família però amb la persona que estima més al seu costat. Amb 25 llumins clavats en una llesca de pa sec, amb tè salat amb mantega com a beguda i acompanyada d'una família tibetana i el seu bestiar en una cabana humil als pendents de l'Himàlaia.<br /> No ha marxat per fer cap safari de paisatges i poder penjar els seus caps a la xemeneia de la seva petita llar. Al sostre dels autobusos, en vagons de tercera, en autostop va reseguint els camins de la gent humil a la recerca de la seva sabiesa.<br /> Felicitats filla. Probablement no tindràs una vida fàcil (quina ho és?) , però m'hi jugo un pèsol que la tindràs plena.Ramon Minoveshttp://www.blogger.com/profile/15738041837242244059noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5415705882608032349.post-74949184928977612952007-11-29T20:17:00.000+01:002007-11-30T14:50:13.118+01:00CATALÀ EMPRENYAT...O CATALÀ RONDINAIRE?Ha fet fortuna darrerament aquest concepte de <span style="font-weight: bold;">català emprenyat</span>. Es tractaria d'un estat d'ànim col·lectiu dels catalans, fins i tot dels menys pol·lititzats, decebuts, molestos, ofesos pel desenvolupament de la cosa pública, pels seus polítics, per l'adminsitració en general i dels serveis públics en particular. Un català, emprenyat amb la justícia, amb la sanitat, amb els transports, amb la manera que es va pactar l'estatut, amb el capteniment d'Espanya envers Catalunya, amb l'ensenyament, amb la premsa, amb la brossa televisiva, amb els qui espatllen el planeta i amb els qui diuen que el defensen, amb el Bush i amb el Putin, amb els jueus i amb Hamas, amb el vel de les adolescents musulmanes i amb el tanga ostentat de les adolescents cristianes, amb el seu alcalde demagog i amb la seva oposició demagoga. Un català polièdricament emprenyat.<br />Tant de bo el català mitjà ho estés de debò! Però em temo que no és així. Els catalans només rondinem. Rondinem davant d'allò que no ens agrada. Però tenim el fatalisme dels perdedors. Estem massa acostumats als cops. La Història no ens ha estat favorable. Hem perdut massa guerres. Com els jueus - els jueus de la diàspora- preferim la ironia a no dir "prou" i plantar cara. Davant del cop de vara, com un ramat que s'esvera una mica, remuguem i murmurem, potser diem alguna blafèmia en veu baixa i en semiprivat, a casa, a la feina, al bar. I continuem entomant. Culpem a no importa qui i no assumim cap de les nostres pròpies responsabilitats.<br />Perquè ... Qui ha posat a la seva poltrona als polítics que no agraden? Qui tolera que no funcioni ni el tren? Nosaltres. Qui es conforma en ser cornut i pagar el beure? Qui ha de sentir que no existim com a diferents, però se'ns escup a la cara i se´ns detesta, precisament pel fet de ser-ho? Nosaltres. Qui s'autodetermina cada dia permetent la submissió nacional? Nosaltres.<br />Mireu, aquest dissabte baixaré a Barcelona i em manifestaré. I em sembla que no ho faré contra cap ministra desaprensiva, tant és si està "partia" com si està doblà". Personalment em manifestaré contra tots els qui rondinen però no seràn allà al carrer, contra les majories silencioses, contra el ramat, contra els remugaires en veu baixa, temerosos d'alçar la veu i més pendents de perdudes comoditats que no pas d'arrabassades dignitats. I tant de bo dissabte siguem molts, prou, no pas per amenaçar ningú, sinó sobretot per despertar l'adormit.Ramon Minoveshttp://www.blogger.com/profile/15738041837242244059noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5415705882608032349.post-55878313720337012572007-11-12T23:11:00.001+01:002007-11-12T23:13:56.741+01:00ALGÚ GRABAVA LA NOSTRA SOLITUDUn desgraciat, en tots els sentits d'aquesta paraula, va treure la seva ràbia acumulada, la seva tristesa, la seva solitud mamada emprenent-la a cops de peu i insults contra una nena immigrant.<br /><br />Un altre desgraciat, en tots els sentits d'aquesta paraula, va mirar cap a una altra banda i va tancar els ulls a la seva pròpia por i solitud i va deixar que la ignomínia es produís. Gràcies això, potser es va evitar una agressió ell mateix.<br /><br />Molts altres degraciats, en tots els sentits de la paraula, hem tret la nostra ràbia acumulada, la nostra tristesa , solitud i la nostra por a implicar-nos i ens hem vist gravats en una càmara del metro i ens erigim en jutges expeditius i inflexibles, no fos cas que ens hi reconeixéssim la cara.<br /><br />Fa uns anys, a l'Alemanya dels anys trenta, al si d'una societat plena de solitud i frustració, ràbia acumulada i, sobretot, molta por, hi havia desgraciats en tots el sentits d'aquesta paraula, però amb uniforme, que agradien a cops de peu i insults els seus propis immigrants. Uns altres desgraciats miràven cap a una altra banda perquè creien que així escapaven de la seva pròpia por. Però, mira per on, la càmara de la Història gravava. Finalment van aparèiver milions de jutges inflexibles i expeditius que van fer justícia a Nuremberg, no fos cas que veiessin reflectida la seva imatge a llocs tant estranys com a Varsòvia, Dresden o Hiroshima.<br /><br />Algun dia n'aprendrem?Ramon Minoveshttp://www.blogger.com/profile/15738041837242244059noreply@blogger.com2