Un desgraciat, en tots els sentits d'aquesta paraula, va treure la seva ràbia acumulada, la seva tristesa, la seva solitud mamada emprenent-la a cops de peu i insults contra una nena immigrant.
Un altre desgraciat, en tots els sentits d'aquesta paraula, va mirar cap a una altra banda i va tancar els ulls a la seva pròpia por i solitud i va deixar que la ignomínia es produís. Gràcies això, potser es va evitar una agressió ell mateix.
Molts altres degraciats, en tots els sentits de la paraula, hem tret la nostra ràbia acumulada, la nostra tristesa , solitud i la nostra por a implicar-nos i ens hem vist gravats en una càmara del metro i ens erigim en jutges expeditius i inflexibles, no fos cas que ens hi reconeixéssim la cara.
Fa uns anys, a l'Alemanya dels anys trenta, al si d'una societat plena de solitud i frustració, ràbia acumulada i, sobretot, molta por, hi havia desgraciats en tots el sentits d'aquesta paraula, però amb uniforme, que agradien a cops de peu i insults els seus propis immigrants. Uns altres desgraciats miràven cap a una altra banda perquè creien que així escapaven de la seva pròpia por. Però, mira per on, la càmara de la Història gravava. Finalment van aparèiver milions de jutges inflexibles i expeditius que van fer justícia a Nuremberg, no fos cas que veiessin reflectida la seva imatge a llocs tant estranys com a Varsòvia, Dresden o Hiroshima.
Algun dia n'aprendrem?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ramon, benvingut al club de blocaires que ja mai més viuran sense pensar en escriure el que viuen ;)
Salut! i ja estàs enllaçat al meu bloc!
Benvingut Ramon, me'n alegro que hagis decidit ingressar en la comunitat blocaire. Ja ens anirem llegint.
Publica un comentari a l'entrada