Una filla meva acaba de fer 25 anys fa uns pocs dies. Lluny de la seva família però amb la persona que estima més al seu costat. Amb 25 llumins clavats en una llesca de pa sec, amb tè salat amb mantega com a beguda i acompanyada d'una família tibetana i el seu bestiar en una cabana humil als pendents de l'Himàlaia.
No ha marxat per fer cap safari de paisatges i poder penjar els seus caps a la xemeneia de la seva petita llar. Al sostre dels autobusos, en vagons de tercera, en autostop va reseguint els camins de la gent humil a la recerca de la seva sabiesa.
Felicitats filla. Probablement no tindràs una vida fàcil (quina ho és?) , però m'hi jugo un pèsol que la tindràs plena.
dijous, 6 de desembre del 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
