dissabte, 29 de novembre de 2008

TARDOR

Desprès d'una nit de fred, el cirerer del meu hort s'ha llevat plorant fulles pensides, una rera l'altra. S'espolsava les fulles de l'estiu com es va espolsar les cireres aljuny: en un tres i no res. . Al cap del matí ja era un arbre nu. No ha fet com la noguera o el bedoll o el pollancre, que s'ho van pensant això del canvi de temporada que implica un nou "look" i que cada dia es proven un color diferent o reestructuren lleugerament el seu vestuari. El cirerer ho ha fet tot d'una. El pi que hi ha l racó s'ho mira impertèrrit i pensa que tot plegat són modes que passen i que els arbres haurien de mantenir la seva personalitat íntima sota el sol ardent o damunt la neu.
Amb les branques lliures, ara al meu jardí hi podria entrar molta més llum. passa, però que la llum no està per la feina i treballa sense esma i cada dia es lleva més tard i se´n va a dormir més d'hora. Efectivament, ja ho haureu notat, estem a la tardor.

divendres, 7 de novembre de 2008

CREIXEMENT SOSTENIBLE

Aquesta nit de tardor miro la vila de Torelló des d'un turó proper. El lloc on em trobo és gairebé fosc, però allà al fons, la vila vessa de llums, molts d'ells absolutament superflus. I deixo que el pensament divagui entre els petits sorolls de la nit i la vaga remor que arriba de Torelló. "Creixement sostenible. Creixement sostenible. Creixement sostenible... El nostre món -el món ric, naturalment, perquè hi ha l'altre- coore massa depressa i encara accelera. I algú ens diu que no cal que acceleri tant, que pot accelerar menys i així trigarem una mica més a derrapar al primer revolt tancat o a estampar-nos contra una paret... Tenim un tipus de creixement amb un model impossible d'universalitzar, perquè no hi ha prou patrimoni per a repartir entre set mil milions de germans, malgrat la generositat de la mare Terra. Creixement sostenible? Quadratura del cercle? Serà potser que "creixement" i "sostenible" són dos termes possiblement contradictoris avui dia. I si arriba que ens cal triar entre un dels dos, per qui ens caldria apostar?