dissabte, 29 de novembre de 2008

TARDOR

Desprès d'una nit de fred, el cirerer del meu hort s'ha llevat plorant fulles pensides, una rera l'altra. S'espolsava les fulles de l'estiu com es va espolsar les cireres aljuny: en un tres i no res. . Al cap del matí ja era un arbre nu. No ha fet com la noguera o el bedoll o el pollancre, que s'ho van pensant això del canvi de temporada que implica un nou "look" i que cada dia es proven un color diferent o reestructuren lleugerament el seu vestuari. El cirerer ho ha fet tot d'una. El pi que hi ha l racó s'ho mira impertèrrit i pensa que tot plegat són modes que passen i que els arbres haurien de mantenir la seva personalitat íntima sota el sol ardent o damunt la neu.
Amb les branques lliures, ara al meu jardí hi podria entrar molta més llum. passa, però que la llum no està per la feina i treballa sense esma i cada dia es lleva més tard i se´n va a dormir més d'hora. Efectivament, ja ho haureu notat, estem a la tardor.